Fa molts d’anys
et vaig deixar
al portal
un ram de flors de baladre
per fer-nos créixer el delit.
No s’esborra,
la taca d’aquell verí.
Monthly Archives: febrer 2016
Vuit-cents cinquanta-tres
Si véns demà
a les drassanes
del meu capvespre,
vararem la barca
dels teus ulls
i navegarem
a l’orsa
per la teva mirada
cristal.lina.
Vuit-cents cinquanta-dos
Al foc,
hi bufes perquè prengui més.
L’espelma,
la resguardes del vent
amb les mans.
Tens l’edat
de fer-ho tot.
Vuit-cents cinquanta-u
Si pogués, seria casa
de murs adusts i robusts,
sols per dir-te, ple de segles:
“Emblanquina’m les parets
de la teva pell de calç”.
Vuit-cents cinquanta
Cada pic que et deia “guapo”
el rubor s’ensenyoria
dels seus pòmuls compromesos.
Tu pensaves: “Quan serà?”.
I ella es deia: “M’ho demanes?”.
Vuit-cents quaranta-nou
Feien neta la casa del mort.
Dins el rebost hi trobaren
desenes de pots de vidre,
un per cada pell
que havia pogut tocar.
Eren tots buits.