-Aquests arbres sense fulles,
són morts?
-Només estan condormits,
com el desig pels cossos
que hauràs estimat,
que veuràs que sempre torna.
Monthly Archives: Desembre 2015
Vuit-cents setze
Qualque dia d’hivern
te’n recordes de la mar.
Però l’estiu és de fa vint anys.
Com són d’ara
els teus cabells blancs.
Vuit-cents quinze
-Al teu home, tu l’estimes.
-Més que els rellotges al temps.
-I què hi fas, amb un amant?
-Cerc respostes i sorpreses
a preguntes i rutines.
Vuit-cents catorze
Si em convides
amb els alens
farem boira.
Farem sols
de crits
i plors
farem pluges
de les nostres
humitats.
Farem temps.
Com els rellotges.
Vuit-cents tretze
Just bans d’entrar-hi
l’estirà damunt el llit
com un tel de ceba
damunt un projector
de transparències.
A la paret,
rialles i cicatrius.
Vuit-cents dotze
Voldria ser
el narrador omniscient,
que tot ho sap
i pot contar
el que fa,
el que diu
i el que sent
la gent
a la novel.la
del seu poble.
Vuit-cents onze
Remuguen
davant la grípia
els cavalls
dins la pallissa del cervell.
Els que galopen
pels sementers del ventre
ni van ferrats, ni duen brida.
Vuit-cents deu
Quina llàstima
que la nostra capacitat de plaer
hagi de ser inversament proporcional
al patiment.
Rescabala el desig
els gaudis no viscuts?
Vuit-cents nou
No acaba mai
el teu cos continental
de muntanyes, penínsules,
planures i badies.
Per la mar dels llençols,
illes blanques, esquits de sabó.
Vuit-cents vuit
Digues,
criatura incauta,
per què calles sempre
davant la bellesa d’un gest
que et trasbalsa?
Arrasa’m,
encén-me,
devasta’m
aquest
silenci.