La distància és una convenció com una altra. Alguns, per poder enyorar, s’aferren als anys; d’altres, als quilòmetres.
Mil trenta-quatre
Va beure en aquella font
quan rajava a cor què vols,
i ara beu per oblidar-la
aiguardent dels seus records,
el licor d’aquells anys morts.
Mil trenta-tres
Un dia veus de sobte
com t’esclata la vellesa
com un coet dins les mans.
Ni la llum podria vèncer
tanta de fosca imminent.
Mil trenta-dos
Els diumenges
quan tu dorms
amb la nuesa d’ahir
jo escric la claror
de la teva son calenta,
del retorn
del meu desig.
Mil trenta-u
M’has besat fregant-me el pit
somnolent entre les dunes
de la platja del desig.
Gat de la llum dels teus ulls,
giravolt untat d’arena.
Mil trenta
Dus les galtes mascarades
i les mans plenes de morques.
Els cabells, escambuixats,
i la roba, esparracada.
M’agrades més quan vas bruta.
Mil vint-i-nou
Té un amor molt preciós
i un que riu perquè és molt jove.
Té molts dubtes perquè viu
i per com de molt estima
molta gent tan diferent.
Mil vint-i-vuit
Quan et cauen les tiretes
és una espatla nua.
Quan m’agafes la cintura
és el cos que bascula.
Quan somrius és l’ull,
la llum nua del desig.
Mil vint-i-set
Seguia el rumb de les coses
sense entrar mai dins el brut.
“He estat feliç”, es pensava,
velant el risc de no haver
volgut conèixer res pus.
Mil vint-i-sis
Li va dir: “Escup aquí,
si vols llepar-me la vida”.
I hi va escopir.
En acostar-hi la boca,
l’envestí la sentor
d’un cony xop de llàgrimes.